Plaça Sant Felip Neri

A cap llibre d’història no vam llegir mai que l’aportació militar de l’Itàlia feixista a la sedició franquista va ser determinant: el cop d’estat contra la República, sense l’ajuda militar italiana y alemanya, i sense la connivència de potències mundials com ara França, Gran Bretanya i Estats Units, que van boicotejar les ajudes al govern republicà, hauria fracassat. Els pobles d’Espanya s’haurien estalviat, doncs, les atrocitats de la guerra i dels gairebé quaranta anys de dictadura.

Les marques del bombardeig

Els bombardeigs de març 1938

“El 16 de març de 1938 el general Velardi, responsable de l’Aviazione Legionaria, el cos d’aviadors italians que intervenia a favor dels sollevats en la Guerra Civil espanyola, rebia un telegrama de Roma amb l’aprovació personal de Benito Mussolini. Aquest telegrama deia que s’havia d’”Iniziare da stanotte azione violenta su Barcellona con martellamento diluito nel tempo”. Entre les 22:08 hores del 16 i les 15:19 hores del 18 de març – durant 41 hores, doncs – els avions italians van solcar el cel de Barcelona a intervals de tres hores.

El 18 de març va arribar un altre telegrama; venia de Logronyo i havia estat enviat per ordres expresses de la comandància sollevada. Anava adreçat al cap de l’Aviazione Legionara de Palma de Mallorca, lloc des d’on s’envolaven els avions que bombardejaven Barcelona, i deia: “Urgentissimo. Generalissimo ordina suspendere bombardamento Barcellona. Ho avventito in proposito superiori autorità”. Entremig d’un telegrama i l’altre, s’havien creuat protestes internacionals. Entre elles, del Vaticà i del Departament d’Estat d’Estats Units. El món no havia vist res d’igual fins aleshores i no estava preparat per assumir-ho.

Quan finiren els bombardejos havien mort 670 ciutadans i la ciutat havia viscut un infern que cap gran ciutat europea no havia experimentat fins llavors. Es tractava dels bombardejos per saturació. Una tècnica absolutament nova en aquells moments, que cercava el col·lapse i l’esfondrament de la vida ciutadana: els edificis en flames no podien ser apagats pels bombers, els sanitaris no podien rescatar els ferits si no era morint-hi també, la ciutadania quedava absolutament a mercè d’un infern que semblava no acabar mai. Si el nombre de morts no va ser més elevat fou per l’obra ingent de defensa passiva que la pròpia ciutadania i les institucions republicanes havien aconseguit bastir ja per aquelles dates des dels primers bombardejos amb morts civils del 13 de febrer de 1937 – obra que tampoc no tenia equivalent a l’Europa d’aquells moments.

El que es visqué a Barcelona fou compartit també àmpliament per la resta de Catalunya. Foren més de 140 els municipis atacats, amb un total d’almenys 4.736 víctimes durant els tres anys que durà la guerra, amb capítols especialment sagnats com ara els bombardejos patits per ciutats com Lleida, Granollers o Figueres. De fet, si en la història de la Guerra Civil hi ha un territori especialment afectat pels bombardejos, i en ell una ciutat particularment colpida, aquest i aquesta són Catalunya i Barcelona. Les seves víctimes representen el 70% de les morts produïdes per aquest motiu a l’Espanya republicana”.

Tret de la web Barcelona Bombardejada

Sant Felip Neri

Commemoració a la Plaça de Sant Felip Neri el 13/02/2011

El 13 de febrer de 1937 el vaixell de guerra italià “Eugenio di Savoia” va actuar el primer dels reiterats bombardeigs amb que va atacar la població de Barcelona al llarg de la guerra civil.

La responsabilitat italiana d’aquest atac va ser posada a la llum només 70 anys després, mentre en la làpida de la plaça Sant Felip Neri -l’únic lloc de Barcelona que mostra encara les ferides dels bombardeigs de saturació duts a terme per l’aviació legionària- aquesta responsabilitat és encara generalitzada al conjunt de l’exèrcit franquista.

L’Associació Altraitalia, dins la campanya de promoció de la denúncia a l’estat italià pels bombardeigs de la ciutat condal, us convida a participar a un acte de commemoració que tindrà lloc a la

Plaça Sant Felip, Neri diumenge, 13 de febrer 2011, a les 13,30 hores.

El comunicat de premsa complet es pot descarregar aquí.

Una domenica in piazza – 13/02/11 des d’Espatriati a Vimeo.

Placa

Commemoració a la Plaça de Sant Felip Neri el 30/01/2013

 en el 75è aniversari del seu bombardeig

El 30 de gener de 1938, l’Aviazione Legionaria italiana va atacar la ciutat de Barcelona produint 216 morts i 125 ferits.

Al soterrani d’aquesta plaça van morir 40 persones, 30 de les quals eren nens refugiats de guerra, acollits als espais del convent de Sant Felip Neri.  

No ens oblidem de les víctimes i condemnem aquells bombardeigs de saturació com a crims de lesa humanitat.

30 de gener de 2013 – 75é aniversari del bombardeig de la plaça

Memòria i JustíciaCartell de la xerrada Memòria i justícia: Barcelona sota les bombes feixistes, celebrada al centre cívic Pati Llimona el 30 de gener 2013 a càrrec de Xavier Domènech, historiador, Jaume Asens, advocat i Ida Mauro de l’Associació AltraItalia.