Les dues jornades volen contribuir a la construcció de les memòries democràtiques de Catalunya i Itàlia.

25 i 26 de novembre, Museu d’Història de Catalunya.
Informació i inscripcions: Entrada lliure.
Per telèfon: 93 551 91 55 (de dilluns a divendres, de 9h a 14h)
Per correu electrònic: memorialdemocratic@gencat.cat

Les jornades Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comunes.  Feixisme i antifeixisme des de la Guerra Civil fins a la Transició (1936-1977) volen contribuir a la construcció de les memòries democràtiques de Catalunya i Itàlia. L’objectiu és cercar l’enfortiment mutu en l’articulació dels necessaris camins de memòria dins l’àmbit europeu compartit.

Entre d’altres, hi participaran els historiadors Giovanni Cattini, Marco Puppini, Claudio Venza, Andy Durgan, Lucia Ceci, Javier Tébar, Andrea Tappi, Flavio Guidi, Paola Lo Cascio, Laura Zenobi, Xavier Domènech i Giuseppe Aragno; els escriptors Xavier Vinader, Saverio Ferrari, l’exdiputat Alberto Tridente, el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, l’advocat Jaume Asens i el president del Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat, Carles Vallejo. La conferència inaugural la impartirà l’historiador Joan Villarroya.

Associació AltraItalia i Memorial Democràtic amb la col•laboració d’AICVAS

 Programa en pdf: Jornades_Catalunya_Italia / en Facebook / descarregar fullet

Espectacle teatral “Mai Morti” (Mai morts) amb Bebo Storti
en Facebook / descarregar fullet
Teatre Gespa, Centre Sant Pere Apòstol c/ Sant Pere més Alt, 25
25/11/2011 h.20.30 – Entrada gratuïta.
Amb la col·laboració d’AICVAS i de l’Associazione “Giovanni Pesce” de Milà, Altramemoria, Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya.

Som un grup d’italianes i italians que viuen a Barcelona, som de totes les tendencies de l’esquerra italiana; fa un any vàrem fundar l’Associació AltraItalia – Barcelona amb l’objectiu d’aglutinar aquells italians que volguessin lluitar per a una Itàlia bé millor de l’actual.  Els membres de l’Associació d’una banda treballen conjuntament sobre qüestions i projectes generals, i d’altra s’han dividit en grups de treball, entre què hi ha el nostre sobre ‘La memòria històrica italiana a Espanya’.  Aquest grup porta més d’un any organitzant el congrés Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comuns. Feixisme i antifeixisme des de la Guerra Civil fins a la Transició (1936 – 1977), més el conjunt d’activitats com pel·lícules, documentals, presentació de llibres, espectacles, recorreguts de memòria, taller històric amb els estudiants del Liceo Italià de Barcelona, etc.   Hem decidit organitzar aquestes iniciatives arran de l’exposició ‘Quan plovien bombes’ que va tenir lloc a Barcelona fa uns anys sobre els bombardeigs italians de la nostra nova terra duts a terme majoritàriament pels avions de l’aviació feixista italiana, i que van causar amplies destruccions i 7000 morts només a Catalunya.  A més a més, estem preparant una querella per lesa humanitat contra l’Estat italià que mai va demanar ni tan sols disculpes pels aquells terribles esdeveniments.

A continuació un text que sintetitza bé les nostres raons.

La relació entre Catalunya i Itàlia al llarg del segle XX ha estat especialment intensa a partir d’unes experiències comunes que, paradoxalment, no han generat unes memòries compartides. En aquest sentit, la memòria de la intervenció feixista, al igual que les dels combatents antifeixistes d’aquelles terres que vingueren aquí, alguns d’ells claus en la construcció de la República italiana construïda després de la Segona Guerra Mundial, no va ser incorporada en la memòria pública de l’antifeixisme italià. La evidència de que a Catalunya i a Espanya es va assajar una guerra també entre italians, que fou pròleg de la guerra civil posterior a l’Itàlia dels anys quaranta, i el fet de que aquesta intervenció tingués un marcat caràcter ideològic, anterior al pacte amb l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, entraven en plena contradicció amb algun dels mites sobre els que es construí la memòria antifeixista italiana. Aquesta entenia la guerra dels anys quaranta com a una guerra de Liberazione i no entre italians feixistes i italians antifeixistes, al igual que entenia que el poble italià s’havia vist portat a una guerra agressiva i amb un marcat caràcter ideològic, que no volia, per l’aliança entre Hitler i Mussolini. Elements que entraven en contradicció amb la memòria de la Guerra Civil espanyola.

De la mateixa manera, la memòria de la Guerra Civil espanyola construïda durant el franquisme fins recentment va obviar la memòria de la intervenció feixista italiana en la mateixa. La seva inclusió hagués fet difícil la reducció de la memòria pública d’aquest període a una guerra entre germans, a un desastre sense més, obviant els valors i els projectes socials i polítics que es trobaven en joc en la mateixa. La intervenció al costat dels sublevats de les potències feixistes que s’erigirien en les protagonistes de l’inici a la Segona Guerra Mundial, hauria portat en aquest sentit a una caracterització més clara del propi franquisme. En aquest marc, l’articulació de la memòria de la guerra civil, del franquisme i de l’antifranquisme en les experiències europees compartides ha de ser una de les claus de la construcció de les memòries democràtiques de la nostra societat.

Aquest congrés es constitueix així en un diàleg, que ha de contribuir a la construcció de les memòries democràtiques d’ambdós països, per cercar el seu mutu enfortiment en l’articulació dels necessaris camins de memòria a nivell europeu. És en aquest marc, en el que s’ha de situar l’experiència comú de l’emergència de les crisi de les memòries públiques viscudes des dels anys noranta fins avui i els nous reclams de memòria. És també en aquest espais d’experiències compartides on hem de situar les bases de la construcció de memòries democràtiques no autorefencials que s’enforteixin mútuament.